He preferit esperar uns dies abans d’escriure aquest article. La meva intenció és donar-vos una perspectiva diferent d’en Johan, aquella on crec puc aportar més valor al seu llegat.
Tampoc puc deixar d’expressar el que sento, que no deixa de ser una profunda tristesa per la mort d’un dels meus referents tant com a jugador i tècnic, com persona, per la seva empremta vital, genial, audaç i desacomplexada davant la vida. Jo pertanyo a la generació dels ’70. Som una generació de guanyadors, on després de la gran decepció de Sevilla, només hem vist al nostre Barça guanyar, però no sols això. Hem crescut amb un Barça desafiant, de segell i estil propi de joc. Que va decidir apostar per la gent de casa, la pedrera i el millor talent per teixir un equip de mentalitat guanyadora, lluitadora i plena de genialitat. Tot aquest llegat no va caure del cel, va arribar de la mà d’en Johan. Fins llavors, un Barça ple de complexos i obscur era l’únic present i futur. I així va ser malgrat que alguns se’n facin creus, en Johan Cruyff va ser l’home que ho va canviar tot. No només el joc, no només l’estil, no només el segell. Sinó que li va canviar l’ànima a tot un club, a tot un poble. Perdoneu per què al final m’he excedit en aquesta part. La intenció d’aquest article és l’aportació del Johan Cruyff a l’esdevenir econòmic del Club. Un estudi objectiu, tangible i veraç dels guanys financers a partir de la seva arribava com a tècnic. Em centraré en aquesta època del “Dream Team”, per un tema purament financer. Hem pogut accedir a les dades (moltes esbiaixades) a partir, de l’etapa com entrenador.
El 4 de maig de 1988 “el flaco” arriba al club que estava en la més absoluta misèria econòmica i esportiva. Només recordar-vos el “motín del Hesperia” demanant la dimissió de Núñez, que vist amb retrospectiva hauria estat el millor que li podia haver passat al nostre Barça.
Les dues primeres temporades, l’equip conquereix la Recopa d’Europa i la Copa del Rei, encara que el seu lloc a la banqueta no era del gust de tothom, va voler fer entendre a l’equip, que el més important era la filosofia i estil de joc, després arribarien els títols. Doncs bé, en aquells dos primers anys de l’arribada del mestre, el Barça va assolir beneficis 500 milions de les antigues pessetes per sobre de les anteriors temporades. No podem incloure altres revaloritzacions d’actius en aquesta primera etapa.
En les següents temporades el Barça va assolir quatre lligues consecutives i la tan desitjada Copa d’Europa l’any 92 amb aquell meravellós gol de Koeman envers la Sampdoria. Aquest increment va significar 700 milions de pessetes de beneficis atípics pel club, parlem de competicions, increment de la massa social, increment de merchandising, etc. Aquests títols van reportar al club beneficis insòlits pel club fins aquella data, tant pel que fa a premis per competició, com per increment de socis i el començament de la marca Barça, que deixava de ser d’àmbit local-nacional, a tenir una repercussió global-Mundial. Tasca que es va saber rendibilitzar amb millor visió durant el posterior mandat de Laporta.
Si uns dels llegats de Cruyff va ser la Pedrera, no podem oblidar que els millors anys del Barça contemporani són deixebles directes de l’Holandès. Des de Rijkard fins a Guardiola, l’estil i l’ànima del nou Barça creat per l’escola Cruyff que ens va permetre arribar a 170.000 socis coincidint amb l’atorgament de Presidència d’honor del Club, i (recordem que l’any 1989 hi havien censats 104.999 socis) sent l’exponent d’un futbol referent i admirat pels estimats i pels rivals. Cruyff va esdevenir el començament d’un total de 42 títols en 27 anys, els mateixos que en els 71 anys anteriors abans de la seva arribada. El canvi de mentalitat va possibilitar l’increment en 65.000 socis en el transcurs de les dues dècades d’or del club, significant més de 100 milions d’euros pel club.
De la millora social i econòmica del club és corresponsable en Johan Cruyff, només embrutida per la pèssima gestió d’en Núñez i Gaspar. La imatge de Cruyff torna a ser rellevant i clau en l’entrada d’una directiva de nova raça, executiva i amb talent, encapçalada per en Jan Laporta, que va saber unir l’escola del Mestre amb l’audàcia de la gestió eficient.
Encara que el benefici intangible de Johan al club és i serà incalculable. Si hem exposat fets i causes que determinen que l’aportació en l’àmbit econòmic de Cruyff ha suposat ingressos directes i indirectes superiors als 120 milions d’euros traduïts en l’increment de socis, títols obtinguts i drets de la projecció de la marca Barça.
Encara recordo com la candidatura d’en Rosell i Bartomeu criticaven els acords de la Fundació del Barça amb la Fundació Cruyff, deixant entre veure que l’amistat d’en Jan amb ell era més una qüestió mercantil que de sentiment. Sabeu de quan eren aquests acords? No superaven els 80.000€ anuals! El reintegrament era per la Fundació Cruyff, en resum, per ajudar a nens amb minusvàlues molt lesives, greus e injustes. Però com molts cops passa, ells tenen els altaveus dels poderosos, el cor més fred i la bandera de la rancúnia i la mentida en el seu discurs. Ens van voler enganyar, ens van voler enganyar a tots. Suposo que estareu d’acord amb mi que aquests últims dies de forma increïble estem retornant a tenir aquella il·lusió per recuperar el nostre Barça, el del talent, i els valors com a màxims exponents del Club. En Johan ha estat capaç de tornar-nos a donar força per recuperar la nostra Pedrera, el nostre orgull i el sentiment de pertinença a un club, que és exponent de tot un poble.
Amb un sentit de responsabilitat i d’il·lusió molts barcelonistes farem un pas endavant per tornar a fer del Barça un club referent en l’estil, valors i anima.
No puc deixar d’agrair a diverses persones que encara són al club dades a les quals no tenia accés i el seu suport pel contingut del present article, tant pel que veieu publicat com pel que finalment he decidit no publicar, almenys, de moment…